Megalítica
Megalítica
Inici
Facebook: Megalítica
  • menhirs menhirs
  • Menhir
    Menhir
    La paraula menhir prové del bretó, men 'pedra' i hir 'llarga', pedra llarga.
    A Catalunya adopten els noms de Pedres Fites i de Pedres Dretes.
     
    El menhir és el megàlit més simple que es limita a una pedra de grans dimensions plantada al terra de forma vertical. Es poden trobar sols o en grups. Tenen una distribució geogràfica àmplia per tot el món i pertanyen a diversos períodes.

    La seva funció és molt controvertida. S’ha descartat la seva funció funerària a diferència dels dolmens o cromlecs, i amb freqüència han estat relacionats amb els cultes solars. Es creu que la seva utilitat era la de marcar el territori o un punt de reunió de la gent de les contrades.

    A l´Alt Empordà hi tenim molts d'exemplars, que ocupen tota l’àrea des de Maçanet de Cabrenys fins a Roses, però on la concentració més alta la trobem a l'Albera.

    La Bíblia esmenta els betils, o pedres plantades per a commemorar un succés. A Escòcia es plantaven per a commemorar el record de les batalles. A Anglaterra s’identificaven com a límits de pastures i també com elements funeraris. A França es consideraven lligats a cultes supersticiosos. A Catalunya, i concretament a tota l’àrea pirinenca, antigament anaven lligats a un culte supersticiós o de bruixeria.

  • Cromlec
    Cromlec
    Un Cromlec és un monument megalític format per pedres o menhirs i que adopten una forma elíptica o circular. Els cromlec s´associen a l´edat de Ferro i cultures d´influència Cèltica.

    Diverses investigacions han demostrat que tenien una funció funerària, com sepultures col.lectives, però presenten una diferència amb els dòlmens, en els cromlecs es col. locaven les cendres dels cadàvers incinerats prèviament.

    El més conegut d’Europa és Stonehenge, a Wiltshire, al sud d´Anglatera, que data del 2800-1550 aC. El lloc té un atractiu especial per els aficionats a la matèria i particularment, per els que volen trobar significats ocults en la disposició de les pedres. Actualment s´ha trobat un poblat neolític a la vora.

    Els Cromlecs pirenaics són més petits, el seu diàmetre a vegades no arriba als 3 metres i són pocs els que sobrepasen els 15 metres. A l´Alt Empordà l’únic cromlec descobert és el recinte de mas Baleta, als estanys de la Jonquera.
  • Pedres oscil·lants
    Pedres oscil·lants
    Les pedres oscil·lants són grans blocs de pedra, fàcilment identificables des de la llunyania, i que permeten orientar l’home a grans distàncies, com una veritable senyalització prehistòrica de les rutes i itineraris, o de la proximitat de llocs de culte o de necròpolis.

    Les que s’han conservat fins als nostres dies es caracteritzen per les seves importants dimensions, del fet que simplement es tracta d’un gran bloc que es recolza sobre un sòl punt, i que es troba falcada per pedres més petites per a evitar el seu moviment oscil·latori i inclús la seva caiguda.

    Algunes d’elles presenten gravats a la seva superfície, com la pedra dels sacrificis de Capmany.
  • dòlmens dòlmens
  • Dolmen
    Dolmen
    La paraula dolmen ve del bretó taol 'taula' i men 'pedra', taula de pedra.

    El dolmen és un sepulcre megalític format per lloses de pedra verticals de suport, i lloses de pedra de cobertura, i el seu número dependrà de les dimensions de l’element, i de l’època en que fou construït. Per la seva configuració i dimensions els podem classificar genèricament en cistes, sepulcres de corredor, dolmens simples i galeries catalanes.

    El megalitisme, i concretament la construcció dels dolmens, es desenvolupà fonamentalment a Àsia, Nord de Àfrica i Europa. A Catalunya tingué lloc des del Neolític Mitjà fins al Calcolític (5.300-3.800) B.P.

    Es pot dir que l’home del neolític els utilitzava per enterrar els seus difunts, i els situava majoritàriament a les carenes circumdants de la vall o plana a on tenia el poblat. Es diferencien de forma segons l’època en què van ser realitzats i per les seves dimensions, probablement per la importància de la família propietària del monument.
  • Dolmen simple
    Dolmen simple
    El dolmen simple és el monument megalític que consta únicament d’una cambra funerària al centre d’un túmul, destinat a rebre múltiples inhumacions, i al qual s’accedeix per una porta frontal elevada (cambra pirinenca) o bé a través d’un vestíbul-pou.

    Els dolmens simples o cambres simples són els sepulcres megalítics més freqüents a Catalunya. Estan distribuïts pels Pirineus centrals descendint per la via del riu Segre fins a ocupar els altiplans de tota la zona central de Catalunya, i amb lleugeres incursions cap a la costa, a on es troben en reduït nombre.

    Segons el tipus d’accés a la cambra podem dividir:
    - Simples amb vestíbul: Són les cambres en les que en la porta d’accés trobem restes de vestíbul, generalment en forma de dues lloses paral·leles.
    - Cambres pirinenques: Són els sepulcres megalítics que estan tancats per els quatre costats, però que un d’ells, la llosa d’entrada, no te la altura suficient per a tancar la cambra. Per aquest forat o finestra seria per on es realitzarien les inhumacions.
    - Dolmens oberts: Són els que presenten un dels seus quatre costats totalment oberts. La classificació d’un dolmen dins d’aquest grup és molt complexa, ja que podem obtenir dolmens oberts a partir de la destrucció del vestíbul o de la llosa que formaria la finestra de la cambra pirinenca.
  • Sepulcre de corredor
    Sepulcre de corredor
    Sepulcre de corredor: Dolmen que consta d’una cambra funerària i d’un passadís d’accés al seu davant, sempre més estret i baix. Les cambres poden ser de forma subcircular, trapezoïdal i rectangulars.
    .

  • Galeria catalana
    Galeria catalana
    La galeria catalana és un dolmen de planta rectangular que consta d’una cambra funerària i d’un passadís d’accés ample, però sempre més baix que la cambra. En realitat es tracta d’una variant tardana dels sepulcres de corredor.

    Per la seva mida poden dividir-se en dos grups: les grans galeries catalanes i les petites galeries catalanes.

    De les grans galeries catalanes tenim un nombre reduït d’exemples a tot Catalunya, però es troben distribuïdes per tot Catalunya. Hem de destacar que a l´Alt Empordà, a on es situen la major part dels sepulcres de corredor neolítics no trobem cap exemplar d’aquest tipus d’estructura megalítica.
    Tenen un corredor diferenciat de la cambra. Aquest corredor es de menor alçada i es troba sempre dins d’un túmul. Aquestes grans galeries catalanes poden ser agrupades, alhora, segons la seva mida en dos grups: grans galeries catalanes altes i grans galeries catalanes baixes.

    Les Petites Galeries Catalanes es distribueixen per Catalunya seguint la línia de la costa (de nord a sud). Les trobem a l´Alt Empordà, amb una gran concentració a les Gavarres, continuant per la zona litoral del Maresme i endinsant-se fins al interior pel Vallès Oriental, seguint les comarques centrals d´Osona i Bages fins arribar al Solsonès.
    Únicament es diferencia de les Grans Galeries Catalanes per la seva menor mida i per una major senzillesa en la construcció de l’estructura tumular.

    Per la seva mida les podem agrupar en dos subgrups:
    Petites Galeries Catalanes Altes: quan la cambra és d’una alçada superior al corredor.
    Petites Galeries Catalanes Baixes: quan la cambra i el corredor presenten una diferència d’alçada menor.

  • Cista
    Cista
    Les cistes són monuments megalítics petits, de planta rectangular, poligonal o quadrangular, coberts per un túmul, destinats a inhumacions individuals o de parella i, per tant, no reutilitzables.

    Ha estat un mètode d’enterrament molt generalitzat, on a l’edat mitjana era la forma habitual.

    El grup més important que hi ha Catalunya és al Solsonès. A l'Empordà hi tenim els exemples de la Cista del Bosc del coll de la Margalla a Pau, les cistes de Puig Alt, Puig Rodó i Pla de les Gates de Roses i la cista del a Creu de Principi a Albanyà, entre altres.

  • Paradolmen
    Paradolmen
    El Paradolmen és un megàlit que fou construït com un dolmen, aprofitant un aflorament rocós que tanca alguna de les seves bandes, però amb la característica que la coberta és sempre artificial. Els costats no closos per l’aflorament eren tancats amb lloses verticals i es podien completar amb murs de pedra seca.
    Podem citar com exemple el paradomen de la Pallera, al Port de la Seva; i els paradolmens d’en Poet I i II de Palau-saverdera.
  • Cova
    Cova
    Les coves sepulcrals són espais naturals que s’endinsen dins la roca, però que a més, s’han retocat i condicionat artificialment, per a formar l’espai necessari i  habilitar-lo com a sepulcre.
    Com exemple cal citar la Cova del Cau del Llop de Vilajuïga; i les Coves-dolmen de la Quarantena I i II de Roses.
  • Balma
    Balma
    La Balma aprofita un aflorament rocós, de forma que la cobertura la proporciona la mateixa roca mare, i on únicament es procedeix a tancar els costats oberts, amb lloses verticals, i completat amb murs de pedra seca.





  • Abric
    Abric
    L’abric sepulcral consisteix en l’aprofitament de l’espai resultant de l’apilonament natural de grans blocs de pedra, Aquest espai interior era condicionat artificialment com a cambra  funerària.
    Podem citar els abrics de Cau Conillers i Met Vicens a Espolla, i els de la Murtra i la Gutina a Sant Climent Sescebes.
  • inscultures inscultures
  • Inscultura
    Inscultura
    [deriv. del llati insculptus, -a, -um, participi de insculpĕre 'gravar a sobre']
    Català: Petròglif; español: Petroglifo; francaise: Pétroglyphe; english : Petroglyph

    Les inscultures són gravats esquemàtics fets sobre les roques, executats amb una tècnica de repicat directe, i que proporciona incisions amples i profundes.
    La imatge del gravat es crea mitjançant la retirada de part de la superfície d’una roca, per incisió, talla, escultura o abrassió.

    Situació. Les inscultures solen trobar-se en zones megalítiques, on la seva situació és gairabé sempre dominant sobre el seu entorn, en llocs propicis per realitzar reunions o cerimònies.

    Simbologia. Actualment es desconeix la veritable simbologia dels gravats,però que per similitud amb la pintura rupestre, poden representar multiud d’aspectes habituals i quotidians de la vida de l’home neolític.

    Iconografia
    - Antropomorfs, que representen inequivocament a l’home en multitud de posicions.
    - Cruciformes, que poden representar també a l’home de foma més esquemàtica.
    - Signes en phi grega. Recurrent però amb un significat desconegut.
    - Reticulars complexos, combinació total o parcial de la majoria de signes.
    - Signes en cercle, ovals i semicercle. Es solen identificar com a discs solars.
    - Signes en angle, rectilinis aïllats o convergents i signes en U, formats per reguerons en multitud de formes, que poden incloure cassoletes i cruciformes.
    - Cassoletes aïllades. És el gravat més habitual i nombrós, del qual es desconeix el significat,i que en alguns suports, es poden comptar per centenars.
    - Reguerons. Són canals o regates que solen unir altres signes, sobretot cassoletes.

    En quan a la seva funció, hi ha gravats que es relacionen amb el cel, les estrelles i planetes, com veritables mapes astrològics.
     
    Altres hi identifiquen mapes aeris de la zona on s’emplacen, on s’hi representen els principals accidents naturals, com rius i rieres, muntanyes i camins.

    També algunes s’han identificat com pedres de sacrificis, atés que els reguerons evacuen els fluids cap al seu exterior, a mena de sobreeixidor.

    La proximitats a les zones de necròpolis, i la seva posició clarament d’altar o ara, fa que algunes de les pedres siguin identificades com a lloc de cerimonies funeraries.

    L’abundància de gravats aïllats, situats de forma perimetral i externa a les zones megalítiques, i marcant clarament línies o franges convergents, ha fet que també s’identifiquessin com a marques de territori, o com a senyals d’itineraris.
By Nus Virtual